Petons de diumenge.

Dones anònimes de la postguerra.
Petons de diumenge

Sílvia Soler

Columna Edicions

Barcelona (2008)

Pàgines: 248

Sílvia Soler,(Figueres 1961) escriptora i periodista, publica la novel·la anomenada, Petons de diumenge.

Aquesta, tracta de reconstruir la història de milers de dones que van poder tirar endavant amb la seua valentia i sacrifici en l’època de la postguerra. La Valèria, que és el nom de la protagonista del relat, aconsegueix anar a Barcelona per estudiar la carrera d’arqueologia a una residencia de religioses. Mentre la seua millor amiga Elisa viatja al volant del món, ella és presonera d’una xarxa que ella mateixa ha teixit. S’enamora del Quim, l’home que deien no li convenia gaire, però que es va convertir en l’amor de la seua vida i pare dels seus quatre fills. Poc a poc, amb la lectura constant de llibres i de les cartes que la seua amiga li envia des de diferents llocs, fa front a la feina de dur endavant una família.

Petons de diumenge, que és el títol de la narració, fa referència aquells petons llargs, que sols es podien donar diumenge per a que no foren pecat. Aquest és l’exemple de l’amor tal i com el van viure moltes dones en aquells temps. El seu esperit de lluita i superació, és el de totes les mares anònimes de la postguerra que van patir el mateix. La seua vida esta plegada de bons moments, però d’altres que seran molt dolents.

Narrat en primera persona i en forma de monòleg, la protagonista ens parla del seu passat, dels records que té de la seua vida i de com va transcorrint el present i el futur que l’espera. Els personatges que ajudaran al desenvolupament d’aquest relat van a ser el Quim, que és el seu marit i pare dels seus fills, aquestos, que també tenen un paper important i perssuposat la seua millor amiga Elisa. Aquesta l’ajudarà a viatjar d’una forma imaginària a tots eixos llocs que mai va poder visitar a causa de la vida que va escollir viure.

Petons de diumenge, és una novel·la clàssica, d’amor, però també d’història.

No és sols el típic llibre d’amor que relata la vida d’una dóna, sinó que darrere de tot el que conta es pot veure una situació real, pot ser viscuda per les nostres àvies. Aquests fets no es contaven. El que vull dir  és que moltes dones van patir aquesta  situació, però les seues experiències mai van eixir a la llum, siga per por o simplement perquè volien oblidar un període de la seua vida que haguera pogut estar ben diferent. Pense que aquest relat et fa reflexionar al voltant de les vides que hui tenim, de les llibertats aconseguides, però que amaguen moltes repressions.

Petons de diumenge  és un llibre que t’arriba la cor, no pels esdeveniments que passen, sinó perquè l’autora fa que els personatges entren a formar part de la teua vida durant tota la història. Manifesta amb claredat el sofriment de les dones d’aquella època, però també  amb ganes i sacrifici es pot aconseguir allò que es desitja, encara que de vegades s’arriba un mica tard.